quarta-feira, 19 de janeiro de 2011

L Lhagares



Lhagares morriu-se.
La nobidade de la muorte del fizo-me lhembrar l die an que l lhebei pa l spital de Bila Rial. Ls uolhos del brancos i molhados, quando me çpedi del. L cuorpo del lhargo. Las piernas del trémelas.
I cumo al salir de l spital, me sentei nua parede i me perdi na gigantesca sierra de l Maron!
La strada als arressaios, las casicas cun telhados de piçarra.
Habie niebe a la punta de riba! I, porriba, nubres, azul i eimensidade!...

***

L Lhagares fui martelheiro, al lhargo de quatro anhos. Quedou malo de ls pulmones. Morriu-se.

1 de febreiro de 1958

Telmo Ferraz, O Lodo e as Estrelas