quinta-feira, 4 de novembro de 2010

Salmo 137

Acerca ls rius que cuorren por Babilónia
mos sentemos a chorar,
cun lhembráncias de Sion
i ne ls salgueiros de la borda
nuossas harpas colguemos.

Pedien-mos ls nuossos carceleiros
pa le cantarmos ua moda, querien
ua moda de Sion ls nuossos algozes.
Mas cumo habiemos de cantar
an tierra stranha ua moda al Senhor?

Mie mano dreita se me seque se te squecir,
á Jarusalen! Mie lhéngua se m’apegue
al cielo de la boca, se la lhembráncia
me deixares, á Jarusalen, i nun fures
miu mais alto cuntentamiento.

Lhembra-te, á Senhor,
de cumo boziában
ls filhos de Eidon, acontra
Jarusalen: - arrasai-la até
que le arrínquedes las raízes!

Feliç quien te pagar,
á Babilónia malbada, cun
l mesmo mal que mos faziste,
feliç quien agarre un die tous filhos
i ls spapurre contra ua peinha!


[esta ye ua 2ª bersion deste salmo, yá eiqui antes salido]




Sem comentários: