segunda-feira, 22 de outubro de 2007

Lhágrimas

Solo cuorren quando quieren,
Ban-se i bénen sien lhicença:
Por fuora son siempre armanas,
Só nós le bemos la çfrença.

A las bezes son palabras
Que nun hai, pa mos dezir,
Son outras bezes anúncios
De ls delores por benir.

Duolen se cuorren andrento,
Sóltan-se s'an nós nun cáben:
Árman cada mundiada
Que naide bei, mas bien sáben

Las fuontes donde eilhas nácen
Que apuis deilhas outros somos,
Assi cumo un tuoro znudo
Yá sien polhas i sien gromos.

Queda solo la cabeça,
Cun gana de arrebentar
I l tiempo, esse almanecha,
Lhougo aparece a cobrar

La maquila, sien perdon,
I nós mal damos por esso:
Ye l pensar q'ambaralhado
Cul peso queda mais spesso.

Que balerá ua lhágrima?
Quien sabe, se eilhas nun déixan
Camino i mos tuolhen... Ls uolhos,
De nun aguantar se quéixan.

Parai, parai de smelmar
Cogulhos que l tiempo ajunta:
Nun lhebeis l'alma cun bós,
Nun deixeis tanta pregunta!

Puoden bien anhos tardar
Sien salíren a la rue:
Por esso, quando s'amóstran,
La cara ye toda sue.

D'alegrie ou de delor?
Nó, d'alegrie nunca son:
Ou duolen ou son d'amor
Donde l delor mais se pon.

Fonso Roixo

1 comentário:

Eduard Abelenda i Puigvert disse...

És magnífic que es tradueixin grans obres de literatura al Mirandès: totes les llengües ho poden expressar tot amb la més alta dignitat. He vist també una traducció de Josep Carner. Felicitats!
Et llegiré i també, si vols, posaré aquest bloc als enllaços del meu bloc. Gràcies.